Heu intentat descriure algun lloc preciós o alguna experiència fantàstica? Davant d'aquesta tasca, falten les paraules, i fins i tot les fotografies que hagis pogut fer es queden curtes a l'hora de reflectir el que s´ha viscut. Quan llegim els capítols 4 i 5 d'Apocalipsi, és difícil imaginar allò que Joan va veure. Joan intenta fer una descripció utilitzant objectes i sons que nosaltres podríem visualitzar, però la veritat és que qualsevol descripció d'una cosa tan extraordinària seria insuficient per compartir l’experiència.
“Després d’això, vaig veure una porta oberta al cel, i vaig sentir aquella veu amb so de trompeta que m’havia parlat al principi que em deia: “Puja aquí i t’ensenyaré les coses que s’acompliran després d’aquestes.””APOCALIPSI 4:1*. 
Joan va veure un tron, i Algú assegut al tron. L'apòstol no podia descriure el qui estava al tron ​​com un descriu una persona, perquè l'ésser que va veure era indescriptible en termes humans. Com en les altres ocasions en què un ésser humà va poder veure la glòria de Déu, Joan la descriu fent referència a llum i so. Ens diu que era semblant a la pedra de jaspi i cornalina; estava envoltat per un lluminós arc de Sant Martí semblant en aspecte a la maragda; del tron ​​sortien llampecs i trons i veus.
A l'Antic Testament llegim de diversos profetes que van tenir visions de Déu, com ara Moisès, Isaïes o Ezequiel. Les seves descripcions de la glòria de Déu sempre incloïen també la llum i el so de la veu. A Lluc 2:9 llegim que la glòria de Déu va envoltar de resplendor els pastors el primer Nadal, i aquests van tenir gran temor. Gran i potent és el Senyor, i la seva glòria és indescriptible.
Joan continua descrivint l’escena “Al voltant del setial hi havia vint-i-quatre setials més, on seien vint-i-quatre ancians revestits de mantells blancs i amb corones d’or al cap. Davant el setial s’estenia com un mar de vidre, semblant al cristal·lí, i el setial del centre era flanquejat per quatre vivents, plens d’ulls al davant i al darrere. APOCALIPSI 4:4,6*.
No tenim clar qui són aquests vint-i-quatre, però podem afirmar que representen Israel a les seves dotze tribus i a l'església de Déu als dotze apòstols. Entenem que els quatre éssers vivents són éssers angèlics que estan al servei de Déu. Cal comentar que la descripció d'aquests éssers s'assembla força a la que llegim al llibre del profeta Ezequiel.
Tots ells lloaven a Déu sense parar, els quatre éssers vivents deien: “Sant, Sant, Sant és el Senyor, Déu Totpoderós, el qui era, el qui és i el qui ve.” i els vint-i-quatre que estaven als trons replicaven fent reverència: “Ets digne, Senyor i Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu has creat totes les coses, has volgut que existissin i foren creades.” APOCALIPSI 4:8,11*. 
Aquesta escena descriu la satisfacció eterna, on una sola activitat pot portar satisfacció total i perpètua al nostre ésser. Com a humans incapaços de sentir-nos satisfets per qualsevol activitat disponible aquí a la Terra, som propensos a posar en dubte que un dia puguem assolir total satisfacció en la constant lloança a Déu. Aquells que diuen barbaritats com “que avorrit ha de ser estar al cel!” no tenen ni idea del que és la veritable satisfacció que Déu ha promès a cada ànima que es lliura a Crist.
Joan ens diu al principi del capítol que el que estava assegut al tron ​​tenia a les mans un rotllo, escrit per tots dos costats, segellat amb set segells.  I ens diu Joan que va veure “un àngel corpulent que cridava amb veu potent: “Qui és digne d’obrir el rotlle? Qui pot trencar els segells? Però ningú, ni al cel ni a la terra, ni sota la terra, no podia obrir el rotlle i examinar-lo.”(5:2,3*). Això li va causar a Joan tanta tristesa que va començar a plorar. Però un dels ancians ​​li va dir: “No ploris, mira, ha vençut el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David, per poder obrir el rotlle i els seus set segells.”(5:5*).
Joan va mirar i el Lleó de Judà hi era, com l'Anyell immolat. Aquest contrast entre la força i la compassió del nostre Salvador Jesucrist és una imatge preciosa. Aquest anyell era allà, present, davant d'ells; era l’únic digne de prendre el llibre i obrir els segells. Quan va agafar el llibre, tots els presents, amb arpes, i copes d'or plenes d'encens, que són les oracions dels sants, lloaven l’anyell dient: “Ets digne de prendre el rotlle i d’obrir-ne els segells, perquè vas ser degollat i amb la teva sang vas comprar per a Déu gent de tota raça, llengua, poble i nació,”(5:9*).
Has notat que les nostres oracions estaran presents en aquesta escena divina? Em fascina notar que “cadascun tenia una cítara i una copa d’or plena de perfum, que són les oracions del poble sant” (5:8*) Aquestes representen les nostres oracions. Alguna vegada has parat a pensar en les teves oracions com a encens a les copes d'or celestials? Continuem honrant Déu amb les nostres oracions de fe.
Ens diu Joan que quan va mirar, heus aquí que hi havia amb aquests una multitud d'àngels, i tots junts aclamaven: “Digne és l’Anyell que ha estat degollat, de rebre el poder i la riquesa, la saviesa i la força, l’honor, la glòria i la lloança.”(5:12*).
Per si tot això fos poc, a més de tots aquests que lloaven, “I totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, amb tota la seva plenitud, les vaig sentir que responien: “Al qui seu al setial i a l’Anyell siguin donats la lloança i l’honor, la glòria i el poder, pels segles dels segles.””(5:13*).
Pots imaginar aquesta escena? Se'm posen els pèls de punta en pensar-ho. Quan el judici de Déu vingui sobre la Terra, l'únic digne de fer el primer pas és Crist. El qui va proveir la salvació per als qui hi hem confiat marcarà l'inici dels esdeveniments que portaran al dia del Senyor. Però tot aquell que ha confessat a Crist com a Salvador participarà d'aquest esdeveniment tan especial, on tota honra i glòria és atribuïda a l'Anyell. Donem gràcies pel seu poder i donem gràcies pel seu amor redemptor. A Ell sigui tota la glòria ara i per sempre.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana