Al capítol 3 de 2 Corintis, quan Pau està defensant el seu apostolat, comenta que no necessitava cartes de recomanació, perquè els mateixos cristians de Corint eren les seves cartes. Diu als versets 2 i 3*: “La carta nostra sou vosaltres, escrita en els nostres cors; una carta oberta, llegida per tothom. Prou que es nota que sou una carta de Crist redactada per nosaltres, que no és escrita amb tinta, sinó amb l’Esperit del Déu vivent; no és gravada en plaques de pedra, sinó en plaques de carn dins els cors.”
Com som nosaltres, els creients, cartes davant d'altres?
Pau fa referència a la glòria que Déu va mostrar a la muntanya del Sinaí, quan va lliurar les taules de la llei per mitjà de Moisès. Quan Déu se'l va manifestar a la muntanya Sinaí, Moisès va tornar amb tal resplendor a la cara que el poble no podia mirar-lo.  Aquest es va col·locar un vel que el cobria fins que el reflex de la glòria de Déu s'esvaís. Aquest reflex de glòria era passatger, ens diu Pau al verset 7.
Aquesta glòria passatgera de la qual llegim als llibres de Moisès és un simple centelleig de la glòria que produeix la transformació de l'Esperit Sant a les nostres vides. El lliurament de la llei mostrava al poble la condemnació, deixant clar que ningú no podria assolir la glòria pel compliment de la llei, ja que cap pot complir la llei al complet. Així que Déu en la seva bondat ha proveït accés a Déu pel ministeri de la justificació, dut a terme pel nostre Salvador Jesucrist. Aquest produeix una glòria eterna, a diferència d’aquella primera glòria que el poble de Déu va poder contemplar. Diu així Pau: “Si el ministeri de la condemnació fou gloriós, molt més gran serà la glòria del ministeri de la justícia. De fet, ni tan sols es pot considerar gloriosa aquella glorificació parcial, si es compara amb l’excelsitud de la glòria actual. Perquè si allò que era transitori va tenir el seu moment de glòria, molt més esplendorosa serà la glòria d’allò que és permanent.”2 CORINTIS 3:9-11*.
Moisès cobria el seu rostre fins que la glòria de Déu passés, però Pau diu als seus oients que fins i tot encara el poble seguia amb el vel posat, incapaços de comprendre el misteri de la justificació per fe. Pau es lamenta als versicles 14-16*, “Amb això se’ls va travar l’enteniment, ja que, fins al dia d’avui, quan llegeixen les Escriptures de l’Antic Pacte, aquell mateix vel segueix damunt d’ells, i no se’ls descobreix que en Crist caduca la seva vigència. Així, fins al dia d’avui, cada vegada que llegeixen Moisès, un vel els cobreix el cor; només si algú retorna al Senyor, desapareix el vel.” Diu Pau.
Passa fins i tot avui dia. Hi ha un vel que fa que molts jueus no vegin la justificació en Crist. I això no només passa als jueus. Aquest mateix vel fa que molts no entenguin que la justificació de Crist només és accessible a través de la fe, i no per obres. Crist és l'únic accés a la glòria de Déu.
Els mateixos creients de Corint eren davant del poble cartes de Déu, que mostraven aquest ministeri de justificació, predicat pels apòstols, però fet possible únicament per Crist. Les vides de cadascun dels cristians havien de ser cartes que qualsevol pogués llegir i tornar-se al Senyor. En la conversió al Senyor, el vel és tret, permetent al creient veure la glòria de Déu fins i tot en aquesta vida. L'apòstol acaba el capítol donant-nos la preciosa imatge d'aquest procés a les nostres vides: “I tots nosaltres, com que no portem cap vel a la cara, anem reflectint, com un mirall, la glòria del Senyor, i anem incorporant, d’igual manera, la mateixa imatge amb perfeccionament progressiu, per l’Esperit del Senyor.”2 CORINTIS 3:18*.
Cartes obertes, que porten el lector a desitjar i gaudir la glòria de Déu.

*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana