'Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present. ‘ 2 CORINTIS 5:17*.
En Crist, som una nova creació. Els beneficis finals i complets els veurem en el moment de glorificació, quan els nostres cossos mortals donin pas als eterns, però ja hem estat declarants noves criatures.
Com sabem que som una nova creació, que hem nascut de nou, que la gràcia i el do de la justificació són reals a la nostra vida?
 2ª carta als Corintis 5:15-18* diu així: 'Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot el que és antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present. i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots. De manera que nosaltres, des d’ara ja no valorem ningú humanament, i si vam valorar el Crist humanament, ara ja no ho fem. I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació; '2 CORINTIS 5:15-18*. 
Aquest text parla d'una obra de Déu, no pas d'èxits humans. Fixa't en els verbs: ens va reconciliar, ens va donar, ens va confiar. I diu el verset 18, “tot és obra de Déu”. Es a dir, som noves criatures, havent confessat a Déu el nostre pecat i rebut l'obra de Crist, i es fa evident que hi ha un canvi a la nostra vida. El que és antic ha passat, i el que ara hi ha a la nostra vida és nou, i és de Déu i no nostre.
Molts pensen que som salvats  de la passada manera de viure per intentar cada dia fer bones obres. No obstant això, és més la idea que en ser reconciliades amb Crist (versets 18 i 19), ens sorprenem nosaltres mateixos que allò que abans ens dominava ja no ens domina. No que siguem perfectes, però veiem que el pecat que abans ens atreia, ara ens desagrada. El que semblava que no aconseguíem fer en les nostres forces sense Crist, ara en Crist és possible. Les coses són fetes noves, “i tot això prové de Déu.”
L’apòstol ho expressa així a Gàlates 2:20*: 'per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi. '
Qui viu, tu o Crist? Qui mana a la teva vida, tu mateix, o ets una nova criació? 
Si ets una nova creació, si has confessat els teus pecats i la gràcia i el do de la justificació t'han fet una nova criatura, aleshores ens ensenya la Paraula que allò que vius ara a la carn ho vius en la fe del Fill de Déu. No estàs davant la temptació; no estàs sol a la prova.
Avui mateix examina la teva vida per veure si has estat reconciliat amb Crist. Si és així, ets una nova creació; ara és el moment que Crist sigui reflectit en el teu camí diari.
Potser fa temps que vas confessar el teu pecat i vas abraçar la salvació de Crist, però lluites de deixar-li a Crist portar les regnes de la teva vida. Compte! Això no és el pla de Déu. Segons aquests versets, rendim la nostra vida en el moment de la salvació, però l'hem de seguir rendint cada dia.
Llegim als evangelis que Jesús 'Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi. ‘ LLUC 9:23*.
Nova creació en el Senyor, pren la teva creu cada dia, dona-li les regnes de la teva vida al Senyor, “el qual et va estimar i es va donar a si mateix per tu,” i segueix-lo.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana