Acostumen a donar del que tenim, per això és segur dir que si no tens alguna cosa, no ho pots compartir amb ningú.
Quan Déu dona gràcia, és perquè Ell és ric en gràcia i misericòrdia. La gràcia és un favor immerescut. Déu és capaç de donar gràcia, perquè Ell és el mateix concepte de gràcia. És compassiu i misericordiós. Déu ens pot donar vida, perquè Ell és la vida, com va confessar Jesús a Joan 14:6. A Efesis 2 llegim que quan estàvem morts en els nostres propis delictes i pecats, Déu ens va donar vida.  Al verset 3 llegim: 'entre els quals també tots nosaltres abans ens comptàvem, vivint en les passions de la nostra carn, satisfent els desigs i les inclinacions carnals, i érem per naturalesa mereixedors del càstig, igual que els altres. ‘ Com vèiem a Gàlates, en la reflexió sobre la carn i l'Esperit, en la nostra condició natural, vivim pels desitjos de la carn. Hi ha qui creu que viu segons els seus propis desitjos, però si som sincers, com Pau expressava a 2 Corintis, aquestes coses que volem fer no arribem a fer-les, i allò que determinem no fer, acabem fent-ho en repetides ocasions. I és que a les nostres pròpies forces, tendim a practicar les obres de la carn. Però afortunadament per a nosaltres, no hem de romandre esclavitzats a la carn. Efesis 2:4-7* ens anuncia:'Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor, quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist –que és per gràcia que heu estat salvats–; amb ell ens va ressuscitar i amb ell ens va fer seure dalt del cel, en Crist Jesús, a fi que en els segles que vindran quedi ben demostrada la immensa riquesa de la seva gràcia i la seva bondat envers nosaltres, en Crist Jesús.'
Déu ens ha donat una vida nova en Crist per mostrar al llarg dels segles la riquesa de la seva gràcia. Ha estat bondadós cap a aquells que el rebutjàvem. Això és ser ric en gràcia; això és ser ric en misericòrdia.
Com diu el capítol 2, quan érem lluny de Déu i aliens a la seva voluntat, sense esperança i sense Déu, hem 'esdevingut propers per la sang de Crist.'
'De manera que’ diu Pau als versets 19-22* 'ja no sou estrangers ni forasters, sinó que sou conciutadans dels sants i família de Déu, edificats sobre els fonaments dels apòstols i profetes, amb Crist Jesús com a pedra angular, i en ell reposa tota la construcció que, ajustada harmoniosament, formarà un temple sant en el Senyor, en qui també vosaltres hi heu estat integrats per a constituir per l’obra de l’Esperit la mansió de Déu.'
Ara som família de Déu gràcies a la seva gràcia salvadora. Ara, els cristians formem un cos, un edifici fundat en Crist, la pedra angular, i ara, per la gràcia de Déu, som temple de l'Esperit Sant.
No oblidem mai d'on Déu ens ha rescatat, i quin és el nostre destí, gràcies a la seva rica misericòrdia. Meditem sovint en la riquesa de la gràcia de Déu.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana