A la segona part de la carta als Efesis, Pau passa a mostrar-nos com l'evangeli s'evidencia a la vida del cristià. 
Al capítol 4, Pau comença amb aquesta petició als cristians d’Efes: 'Ara us exhorto, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats'
Com que Déu ens ha cridat a la salvació i santificació, i ens ha donat el seu poder per ser enfortits internament, hem de viure diàriament com correspon a aquesta vocació.
I com és aquesta manera de viure? En primer lloc Pau dona una llista d'actituds que descriuen el cristià als versets 2-5*: 'amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, disposats a conservar la unitat de l’Esperit amb els lligams de la pau. '
Les característiques que esmenta són part del fruit de l'Esperit: humilitat, mansuetud, paciència, amor, pau, tot això necessari per preservar la unitat en l'Esperit. La unitat en la fe i el coneixement de Déu ens permet no només anar creixent en el Senyor, sinó també ajudant els altres a créixer. Déu, en la seva saviesa, fa servir individus per perfeccionar-nos els uns als altres. En les paraules de Pau, 'sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist. Per ell tot el cos, ben conjuntat i unit per mitjà de totes les articulacions que el nodreixen, segons l’activitat proporcionada de cadascun dels membres, efectua el seu creixement corporal per a la pròpia edificació en l’amor.' EFESIS 4:15-16*.
Així com vèiem en el capítol 3 que Déu utilitza els creients per mostrar la seva saviesa als principats i potestats a l'univers, Déu utilitza la seva església per a la mútua edificació, cadascun amb el seu do personal,  en mansuetud per a la glòria de Déu.
En els darrers tres capítols veiem com l'anterior manera de viure és substituïda per una manera de viure d'acord amb la nova vida en Crist. Pau presenta un canvi interior que es reflecteix en una nova forma de vida. Les converses nècies i buides passen a ser converses de gratitud i lloança. En lloc d’agradar-nos a nosaltres mateixos, busquem agradar a Déu, evitant actituds i accions que Déu condemna i fent aquelles coses que Déu aprova.
Aquest canvi de cor es reflecteix també en la nostra relació amb els altres. En primer lloc, es mostra a la nostra relació amb els més propers. L'última secció d'Efesis 5 descriu una relació d'amor i de respecte mutu entre el matrimoni. I els primers versets del capítol 6 tracten la relació entre pares i fills, així com les relacions laborals.
Totes aquestes relacions interpersonals tenen en comú el respecte que Déu dona a cada ésser humà i que espera de nosaltres. La manca de respecte interpersonal és símptoma d’una pobra relació amb Déu que necessita atenció. Quan tractem amb altres, ho hem de fer per agradar a Déu, i no als homes, 'Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.' EFESIS 6:8*.
Quan actuem amb aquest principi al cap, la relació en el matrimoni mostrarà l'amor de Déu a l'església, i el respecte de l'església a Crist, i això es reflectirà en l'administració i el funcionament de la llar. Els fills que entenen la benedicció de Déu a aquells que l'obeeixen, mostraran respecte als seus pares, i els pares que comprenen que la seva autoritat com a pares és una responsabilitat donada per Déu, al qual hauran de donar compte, tractaran els seus fills amb la cura i la dedicació que Déu espera d'ells. En l'àmbit laboral, el treballador tractarà el seu superior amb respecte i l'empresari no s'aprofitarà dels seus empleats, sinó que els tractarà correctament.
Tot això, una vegada més, és impossible mantenir diàriament sense els recursos que Déu ens ha donat en el moment de la salvació. Quan rebem la salvació de Crist, obtenim també l'armadura de Déu, 'Per això, preneu l’armadura completa de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus.' EFESIS 6:13*.
El casc de la salvació ens capacita per portar l'armadura, el cinturó de la veritat ens guia, la cuirassa de justícia ens dona la capacitat per prendre les decisions correctes a la batalla, l'escut de la fe ens protegeix del dubte i el desànim, i podem fer servir l'espasa de la Paraula quan ens enfrontem a les temptacions diàries.
Recordem en les situacions diàries que el nostre veritable enemic no és la persona que tenim al davant. No oblidem que la nostra lluita és contra forces espirituals, 'perquè no hem de lluitar contra adversaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.' EFESIS 6:12*.
Prenguem, per tant, els recursos que Déu ens ha donat, i visquem una vida segons el cor de Déu. Comprovarem que aquesta forma de viure no només agrada a Déu, sinó que és una vida molt més joiosa i plena de pau al nostre interior i amb els que ens envolten.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana