Diverses seccions de les cartes de Joan parlen de l’amor. Quan llegim del primer verset del capítol 3, “Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu” ens ve al cap Joan 3:16*, on llegim que “Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna”.
L'apòstol Joan deixa clar que Déu va mostrar el seu amor cap a la humanitat oferint la vida del seu Fill estimat per proveir salvació per a tothom que el rep; per Ell tenim vida eterna.
1 Joan 3:16* ens diu que Déu ens ha donat a conèixer el seu amor a través d’aquest acte i ens instrueix a fer el mateix cap als altres dient:  “Hem conegut l’amor en aquest fet: Ell ha donat la seva vida per nosaltres. Nosaltres també hem de donar la vida pels germans.” “En això es veu ben clar quins són els fills de Déu i quins són els fills del diable: tot aquell qui no es comporta justament no és de Déu, com tampoc no ho és aquell qui no estima el seu germà.” 1 JOAN 3:10*.
Aquesta és una afirmació molt dràstica. Joan ens explica que des del principi hem sentit aquest missatge: “Que ens tinguem amor els uns als altres.” i continua amb la següent advertència: “No com Caín, que era del maligne i va matar el seu germà.” (3:11-12).
Joan ens porta al principi, al llibre de Gènesi, on llegim que Caín, el fill dels primers habitants de la Terra, va tenir enveja contra el seu germà, perquè aquest obeïa Déu i rebia l'aprovació del cel. Caín estava enutjat amb ell, i Déu va venir a la seva mateixa presència i li va preguntar al verset 6: “I el Senyor digué a Caín: “Per què t’has enfadat i vas amb el semblant abatut?” Caín no va contestar les preguntes de Déu, sinó que en el seu orgull, va atacar el seu germà llevant-li la vida. Déu va tornar a parlar amb CaÍn, aquesta vegada preguntant-li:
“On és Abel el teu germà?”Déu sabia què havia passat, però volia que Caín s'adonés del seu pecat. No obstant això, Caín va actuar amb la mateixa ira amb què havia actuat amb Abel.“Ell va contestar: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà, jo?”GÈNESI 4:9*
Basant-nos en l’ensenyança a través de la Bíblia podríem contestar sense titubejar: és clar! Per descomptat que tenia la responsabilitat de mirar pel benestar del seu germà Abel. Com llegim en Joan, des del principi, el pla de Déu era que així com ell ens estima, ens estimem els uns als altres. Déu no va venir a llevar la vida, sinó a donar la seva vida per nosaltres. Caín sabia que havia pecat quan en lloc d'estimar el seu germà, l'havia atacat per enveja.
La carta de Joan ens recorda: “No siguis com Caín.” Els qui són de Déu estimen com Déu estima. Encara més; el verset 14 del capítol 3 diu: “Nosaltres sabem que ja hem fet el pas de la mort a la vida, perquè estimem els germans. El qui no estima, segueix en poder de la mort.” 1 JOAN 3:14*.
Joan dona dues mostres de la salvació; una és que qui coneix Déu no viu en pecat, desobeint Déu. L'altra és que el qui coneix Déu de veritat estima el seu germà. Llegim a 1 Joan 4:20*: “Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu”.
1 Joan 4:7-11 ens ensenya  “Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor. En això s’ha fet evident entre nosaltres l’amor de Déu: en què Déu ha enviat el seu Fill unigènit al món a fi que tinguem vida per mitjà d’ell. En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats. Estimats, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres hem d’estimar-nos mútuament”.
Quina preciosa i clara explicació! Deixa clar que Déu ens ha estimat, i en el seu amor ens ha mostrat com estimar el nostre proïsme. Si estimem Déu, reflectirem el seu amor cap als nostres germans. Déu en el seu amor, dona de si per al bé de cadascun de nosaltres. El seu amor ha de ser evident a les nostres vides. Aquells que ens hem beneficiat del Seu amor podem donar de nosaltres mateixos als nostres germans, als que ho són a la sang i aquells que Déu ha posat en el nostre camí.
Si cadascú mirem pel bé del nostre germà, no hi haurà lloc per a l'enveja. “si ens estimem mútuament, Déu viu en nosaltres.” 1 JOAN 4:12*.Deixem que l'Esperit Sant continuï produint el fruit d'amor en nosaltres perquè altres vegin l'amor de Crist.

*BEC: Bíblia Evangélica Catalana