Aquesta carta és la darrera de les cartes al Nou Testament. La considerem una carta general, perquè no va adreçada a una església o persona en particular. Desconeixem els destinataris de la carta, però sabem que eren cristians, probablement jueus, que coneixien bé l'Antic Testament i altres escrits de tradició jueva. Judes fa referència a moltes històries que aquests coneixien per descriure detalladament alguns falsos profetes que anaven d'església a església contagiant als cristians amb ensenyances falses que portaven confusió.
La carta va ser escrita al voltant de l'any 70 després de Crist. Aquest Judes, és clar, no és el mateix Judes que va vendre al Senyor Jesús per 30 peces de plata i que després, no podent viure amb el que havia fet, en lloc de penedir-se i seguir Crist, es va llevar la vida. 
Aquest Judes, autor de la carta és el germà de Jaume, escriptor de la carta de Jaume. Ells dos eren germans de Jesús per part de mare, ens diuen les Escriptures. Encara que no havien seguit el seu germà, el Mestre, durant la seva vida a la Terra, després de veure el Senyor morir a la creu i veure el seu testimoni de resurrecció, van creure en tot el que el seu germà havia dit i van seguir en el camí de l'evangeli, compartint amb molts la veritat de la Paraula.
Judes, en aquesta carta havia pensat escriure sobre la fe que era comú a cadascú, basada en la mort i resurrecció de Crist, rebuda per la fe, sense mèrit propi, i gràcies a la misericòrdia de Déu i el seu amor cap al pecador penedit. No obstant això, Déu l'havia guiat cap a un altre tema, un que malauradament s'havia de tractar a causa del perill que suposava per als creients en diferents llocs. Per aquest motiu, al primer verset, Judes els diu “jo tenia ànsia d’escriure-us sobre la nostra salvació comuna, però ara em veig obligat a fer-ho amb el propòsit d’animar-vos a combatre per la fe que fou tramesa als sants una vegada per sempre.” JUDES 1:3*.
La fe en Crist que tenim per la gràcia de Déu és valuosa, i no hem de permetre que els que venen sembrin dubtes a la terra fèrtil que ha estat sembrada.
El pitjor de tot, com diu Judes al verset 4, és que molts d'aquests venen “encobertament”, enganyant, fent-se passar per cristians que coneixen el Salvador, però com vèiem a les altres cartes, amb les seves vides mostraven el mateix. D'aquests llegíem a les cartes de Pere (2 Pere 2:1-3), a les de Pau a Timoteu (2 Timoteu 3:1-9), i a les de Joan (1 Joan 4:1-3). Fins i tot el Senyor Jesús va advertir sobre aquest tipus de persona a Mateu 7 (15-19). Curiosament, el germà del Senyor en parla com a prèviament reservats per a condemnació, fent ressonar en la nostra ment el que llegim de l'altre Judes, fals deixeble de Jesús, que malgrat caminar i menjar amb Jesús i els seus deixebles, no era en realitat part d'ells, com ens confirma Joan 6:70. Judes Iscariot era un lladre, que sostreia diners de la borsa dels deixebles, com ens diu Joan 12:6. Aquest, arribada l'oportunitat, va trair el qui l'havia acollit com un dels seus, tot i saber el que acabaria fent, com veiem en Joan 13:26.
L'autor de la carta revela aquests enganyadors perquè els cristians puguin estar alertats, i puguin rebutjar les falses doctrines i recordar les paraules dels apòstols del Senyor Jesucrist i seguir les seves ensenyances.
Judes ens recorda que som aquí ara, però anticipant la vida eterna que Crist ens ha promès. “Però vosaltres, estimats, edificant-vos sobre la vostra fe santíssima, orant en l’Esperit Sant, manteniu-vos en l’amor de Déu, mentre espereu la bondat de nostre Senyor Jesucrist, que duu a la vida eterna.” JUDES 1:20-21*.
Judes acaba la seva carta amb una doxologia que vull compartir exaltant el nom del meu Senyor: “Al qui és poderós per a guardar-vos de caure i presentar-vos íntegres i plens de goig davant la seva glòria, a l’únic Déu, Salvador nostre, per mitjà de Jesucrist, nostre Senyor, sigui la glòria i majestat, imperi i potència, abans de tots els temps, ara i per sempre. Amén.” JUDES 1:24-25*.
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana