Hi havia una volta una xiqueta anomenada Lola que vivia a Alacant, Espanya. Lola era una xiqueta curiosa i plena d'energia que gaudia explorar i jugar a la seua habitació. Un dia, mentre jugava d'esquena al seu armari, va notar alguna cosa estranya. En mirar cap a la paret, va vore una gran quantitat d'insectes moguent-se frenèticament. Lola es va espantar i va córrer a contar-li a la seua mare, Laura, sobre els "monstres" que havia trobat a la seua habitació. No obstant això, la seua mare va pensar que Lola solament estava imaginant coses i li va assegurar que no hi havia res pel que preocupar-se. Li va donar a Lola una ampolla d'aigua i li va dir que era un esprai màgic per espantar els monstres. A mesura que passaven els mesos, Lola seguia insistint que hi havia alguna cosa en el seu armari. La seua mare va començar a notar en enjambres d'abelles prop del sostre de la casa i en la xemeneia. Va recordar haver llegit sobre un cas similar als Estats Units, on milers d'abelles van envair la cambra d'una xiqueta. Amb aquesta idea en ment, va decidir investigar més a fons. Laura va telefonar a una empresa de control de plagues a Alacant, que van confirmar que les abelles eren abelles melíferes, una espècie protegida a Espanya. Preocupada per la seguretat de la seua filla, Laura va decidir contactar amb un apicultor local per a que ajudara a resoldre el problema. L'apicultor va inspeccionar l'habitació de Lola amb una càmera tèrmica. Igual que en el cas de la xiqueta als Estats Units, la imatge va revelar un forat en la paret, de la grandària d'una moneda, prop d'una reixa de ventilació. L'apicultor va quedar sorprès en descobrir que les abelles havien construït una enorme alveol dins de la paret. Decidit a resoldre el problema, l'apicultor va obrir cuidadosament la paret i es va trobar amb un imponent panal ple d'abelles. Les abelles van eixir en grans enjambres, creant una escena impressionant però aterradora. L'apicultor va treballar diligentment per a extraure les abelles de manera segura, utilitzant tècniques especials d'aspiració i traslladant-les a un santuari d'abelles. Desafortunadament, el llar de Lola va patir danys significatius a causa de la presència de les abelles i la seua alveol. La mel i les abelles havien danyat el cablejat elèctric de la casa, i la família es va adonar que el seu assegurança de llar no cobria els danys causats per plagues. Laura va calcular que els danys ascendien a més de 20.000 euros. Per a protegir a Lola i evitar que les abelles tornaren, van haver de cobrir l'habitació amb plàstics i realitzar reparacions en la casa. Tot i l'experiència aterradora, Lola i la seua família van aprendre molt sobre la importància de preservar i protegir a les abelles. Van començar a prendre mesures per a crear un ambient amigable per a les abelles en el seu jardí, plantant flors i evitant l'ús de pesticides danyosos. Lola sempre recordarà la història de les abelles en la paret com una aventura inusual, però també com un recordatori de la importància de cuidar i respectar als éssers vius que comparteixen el nostre entorn.José Pardal